Qualsevol curiós de la història creu saber què significa l'expressió «Ploms del Sacromonte»: alguna cosa així com el conjunt de làmines d'aquest metall amb estranys dibuixos i inscripcions llatines i àrabs trobades al tossal de Valparaíso, després Sacromonte, extramurs de la ciutat de Granada, en el període 1595-1599; incloent-se en el conjunt, per la seua íntima i evident imbricació, les restes humanes que les acompanyaven, i, també, la troballa haguda en la Torre Turpiana, al centre del nucli urbà de Granada, en 1588, sempre associada com a pròleg. És l'opció restrictiva, elemental i primària. Hi domina la dimensió fabulosa de la troballa o «invenció» 'com llavors se'n deia', el relat, la novel·la, d'un frau perpetrat per uns moriscos irredempts moguts per no se sap quins foscos designis, del qual, per una incomprensible paradoxa, emergeixen d'entre les boires del temps un sant Cecili, patró inefable de Granada, i una abadia del Sacromonte, presència immarcescible d'aura misteriosa i mirífica. No obstant això, l'univers temàtic que aquesta mateixa expressió evoca en l'especialista és d'una extensió i d'una complexitat aclaparadores. Ara, en el volum que inicia la col·lecció Estudios Moriscos, es reuneixen els treballs dels principals estudiosos dels Ploms del Sacromonte.